El millor esquema de configuració és el següent:
1. Realitzeu primer anàlisi de laboratori. Si el potencial superficial de líquid sòlid de la matèria en suspensió és negatiu (generalment negatiu), es pot utilitzar el protocol Pac+CPAM.
2. Determineu la quantitat de PAC: També cal fer primer una prova de dosi a la sala de proves per determinar la quantitat de PAC utilitzada sola i la corba de l'efecte de turbiditat.
3. Si la quantitat d’addició del PAC sota el millor efecte és A, l’ús real es pot configurar a 1/4--1/3 del valor A, i el treball restant es dóna al CPAM per completar.
4. El laboratori determina la relació d’addició de PAC a CPAM: és a dir, en el cas en què la quantitat de PAC utilitzada és 1/3 del valor A, és més adequat determinar quantes CPAM es necessiten per solucionar l’efecte d’agregació del PAC. Mitjançant experiments, es va determinar la relació d’addició de PAC a CPAM.
Els passos anteriors permetran a l’empresa del tractament d’aigües residuals obtenir els millors resultats i els costos de floculació més baixos. També és una combinació d’alta eficiència i de baix cost reconeguda constantment.